La vida és una malaltia de l'esperit,
una acció adolorida.
NOVALIS
EL NAUFRAGI
En el mar més soliu
es bressaven les sedes
d'uns olis com monedes,
llunes de regadiu.
El naufragi l'escriu
amb un vol d'ales fredes
un ocell sense niu.
NEU
Ha plogut aigua florida.
Qui l'entén aquesta neu?
Em malfio del silenci
sense sang i sense vent.
Quan Déu calla tot escolta;
la puresa és dels quiets.
Sí que és pàl·lida la gràcia,
mes l'engany nia en l'excés.
Per què és blanc el fred que crema?
Aquests flocs feien braser.
Són guspires apagades
d'un Infern massa clement.
EL GUANY
Res no he perdut,
que res no posseïa
qui arribava invàlid i nu.
Però he guanyat a poc a poc, de pressa,
rovell d'enyors, peresa acovardida
i una mesura rasa d'incerteses
on cerca brins la desmenjada fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada