Una visió personal d'un professor de Llengua catalana i literatura del dia a dia en un institut.
dimarts, 31 d’agost del 2021
Instant. Wisława Szymborska
Clars, aquest matí, són els teus records (Obra reunida, 1989-2009). Antoni Clapés
A FREC
VI
VIII
XX
ALTA PROVENÇA
KASBAH
mes només a vora l'aiguala vida era profundaSEGIMON SERRALLONGA
LA LLUM I EL NO-RES
VII
XXIX
Poema de la fi i altres poemes. Marina Tsvetàieva. Rèquiem i altres poemes. Anna Akhmàtova
ANNA AKHMÀTOVA
Rèquiem i altres poemes
A LA MUSA
RÈQUIEM(1935-1940)
8
A LA MORT
La casa de la Fontanka, 19 d'agost de 1939
EPÍLEG
I
Coratge. Laura López Granell
Cançó
dilluns, 30 d’agost del 2021
La nit que és dins del dia. Silvie Rothkovic
soterrats
traginant una tristor
amb la distància de les constel·lacions
acumulada a dins.
Totes les ànimessón flocs de neu.DOROTHEA LASKY
amb el cos estripat com una ciutat buida
i sostenint el fred
propi
camino
quins braços
menys
-----
no per la sorra negra
ni pel gos
sinó el buit desarmat per la foscor
de no haver-me sentit la veu
en tot aquest temps vivint
a la part invisible del món.
----
mai havíem vist. Ens l'imaginàvem cobert d'una llum
única continguda, d'un tacte de llana, el somniàvem.
Vull tornar a llegir tot el que he llegit com si fos nou.
Quanta nit em queda?
Terra de naufragis. Pere Quart
La vida és una malaltia de l'esperit,
una acció adolorida.
NOVALIS
EL NAUFRAGI
En el mar més soliu
es bressaven les sedes
d'uns olis com monedes,
llunes de regadiu.
El naufragi l'escriu
amb un vol d'ales fredes
un ocell sense niu.
NEU
Ha plogut aigua florida.
Qui l'entén aquesta neu?
Em malfio del silenci
sense sang i sense vent.
Quan Déu calla tot escolta;
la puresa és dels quiets.
Sí que és pàl·lida la gràcia,
mes l'engany nia en l'excés.
Per què és blanc el fred que crema?
Aquests flocs feien braser.
Són guspires apagades
d'un Infern massa clement.
EL GUANY
Res no he perdut,
que res no posseïa
qui arribava invàlid i nu.
Però he guanyat a poc a poc, de pressa,
rovell d'enyors, peresa acovardida
i una mesura rasa d'incerteses
on cerca brins la desmenjada fe.
Els fundadors. Una història d'ambició, clàssics i poder. Raül Garrigasait
"Al CADCI, Eugeni d'Ors va evocar els temps de l'alta edat mitjana, quan els cristians, deia, van fugir de la invasió sarraïna i es van refugiar als cims esquerps, i en una cova descobriren una imatge, una marededeu que els donava una nova potència col·lectiva, i la veu de dalt els cridava a erigir un temple o fundar un monestir; així, al voltant de la imatge sagrada, es formava una pàtria, i és aleshores, deia Ors, "que la veritable Reconquesta és començada". Però tot això només ho deia per arribar a evocar una altra escena, una escena del present:
"Senyors, amics meus, per sostenir-nos en ciutadania, que ja anàvem a sucumbir, enllà, a Empúries, uns obrers han trobat en un pou unes imatges meravelloses, un Esculapi, una Venus, uns déus clàssics nascuts del buf grec sobre la terra i sobre la carn de Catalunya".
Com les marededeus de l'edat mitjana, aquest descobriment havia de donar als ciutadans del segle XX la força d'emprendre una gran obra de reconstrucció i elevació europea. Aquest era el somni del moviment noucentista: sobre els enderrocs d'un poble mig ensalvatgit, acostumat a viure al marge de les institucions, que gairebé s'havia oblidat a si mateix, que vivia aïllat i aixafat per la història, erigir una cultura refinada, europea, universalista, amb sentit de l'ordre i del poder". (pàgina 12)
-----
"Perquè Riba era un jove que imposava, admirat i temut. Era assidu de la tertúlia del Cafè Continental, a dalt de tot de la Rambla, davant per davant de la font de Canaletes; J.V. Foix explica que, quan la conversa s'omplia d'entusiasmes ingenus i planificacions utòpiques, compareixia Riba i tothom es tornava púdic. Amb el seu mig somriure, arruïnava sistemes i desfeia cabòries. Quan prenia la paraula, convertia els altres en auditori universitari. Era invencible en els debats, no perquè sempre tingués raó, sinó perquè tot ell transmetia la idea de domini intel·lectual. [...]
Per aquella època, quan encara no havia fet els trenta anys, Riba componia uns versos difícils i precisos que desconcertaven els contemporanis. Per amor del concepte i per amor mateix del vers, opinava Foix, refusava d'incloure en els seus poemes "allò que la majoria de versificadors es faria una glòria de considerar elemental per a llurs produccions". La seva poesia, despullada d'anècdotes immediates i de picantors, girava al voltant de lluites abstractes entre el desig i el pensament, entre la carn i el temps i la joia inesperada.
Poeta, hel·lenista, amb consciència de la tradició i sensibilitat per les palpitacions del temps, Riba encarnava plenament l'ideal de fons de la Bernat Metge: en ell, el passat i el futur es nodrien l'un a l'altre, l'erudició es feia literatura, la intel·ligència afuava la sensualitat". [...] (p. 32-33)
----
La Publicitat, en mans d'Acció Catalana, es va convertir en un dels diaris més interessants que s'han publicat mai a Barcelona, amb la col·laboració d'escriptors de la categoria de Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Pompeu Fabra, Josep Pla i J.V Foix. És des d'aquesta tribuna que Lluís Nicolau d'Olwer va anar publicant les seves rigoroses crítiques dels volums de la Bernat Metge. (p. 77)
----
En el seu discurs a l'IEC Riba va presentar els "quatre punts" cardinals de la rosa de les poesies": la poesia clàssica o neoclàssica, els simbolistes, dadà i Valéry. L'intel·lectual català esquematitzava aquests quatre punts a partir de dues característiques del llenguatge: d'una banda, la coacció amb què cada idioma imposa les seves fórmules, la seva matèria; de l'altra, la incertesa dels mots, la seva arbitrarietat. És a dir: el llenguatge com una entitat alhora violenta -perquè posa límits a la llibertat del parlant i del creador- i insuficient -perquè només fa a mitges allò que hauria de fer: dir el món-. Aquesta naturalesa del llenguatge també s'experimenta com una distància entre el contingut i la forma, una distància que "el poeta posa el seu honor a reduir [...] al mínimum". (p. 133)
----
Instants
Instants de vida que t'acompanyen per recordar-te qui d'on vens, però també qui ets i on vas. Instants de vida perquè retrobis la ...
-
A FREC VI Un banc de la galeria solitària només per reposar tanta mela...
-
Les classes de literatura amb els de 1r de Batxillerat aquest curs estan essent molt pràctiques i és per això que jo també faig les meves pr...
-
A l’Institut Bernat Metge de Barcelona, en el marc de la festa de Sant Jordi la companya de departament de Llengua catalana Anna Moreno ha ...