A FREC
VI
Un banc
de la galeria solitària
només
per reposar
tanta melangia.
VIII
Ascendir fins al cim
i continuar,
travessar el vent.
Gosar anar més enllà, encara.
Només l'absència
deixa empremta.
XX
Mots, poema:
taques d'humitat
-borroses, imprecises-
en la memòria.
----
ALTA PROVENÇA
KASBAH
mes només a vora l'aiguala vida era profundaSEGIMON SERRALLONGA
Llegeixes les ombres, prens refugi
en la solidesa del silenci.
Tractes de sargir passat i present
i no te'n surts.
Ah, com s'esquinça el feble vel del record.
----
un camí és tots els camins
un vers és tot el poema
un mot és tot
-----
talment aus migratòries
fugir cap al sud
sabent que el sud
sempre és més enllà
----
lluny
-on és lluny?-
fins a la ratlla de l'oblit
llunyania
proximitat de l'absent
----
LA LLUM I EL NO-RES
VII
Que la paraula (poètica) et posseeixi.
Que la llum del poema (t')arrabassi qualsevol indici de sentit.
Que dins teu neixi el mot que conté tots els mots.
Que brolli l'enigma - que brolli el poema.
XXIX
Gosa parlar ara gosa dir
sigues desig essent
esquinça la tènue boirina
que (et) vela l'aquí i l'enllà
habita just a la llinda
de la paraula - allí on la llum
és invisible i tot esdevé visible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada