Quan el meu pare
va passar a millor vida tota la família es va reunir i vam haver de decidir on
l’enterraríem. Jo, amb divuit anys, no m’havia plantejat d’on l’havíem de
col·locar. La meva sorpresa va ser quan a la conversa va aparèixer el nom d’una
germana que no en sabia de la seva existència. Jo no m’ho vaig prendre de cap
manera, de fet, tant m’era, tampoc la vaig conèixer. Però em va semblar estrany
que ningú en digués res.
Així que vam
decidir que no era el lloc adequat. No sabia que hi ha un mínim d’anys abans no
pots obrir una tomba per posar un altre cos. Vam ocupar un altre nínxol, el
d’un avi patern.
Van passar uns
quants dies després de l’enterrament i hi havia una pregunta que em ballava pel
cap: com és que ningú me n’havia dit res de l’existència d’aquesta germana?
Vaig buscar el moment per preguntar-ho a la mare i llavors m’ho va dir: - No te
n’havia dit res perquè no en parlem mai, va ser la primera nena que vaig tenir
però es va morir al cap d’un mes d’haver nascut. Els pulmons no eren prou grans
i no podia respirar bé. Es deia Maria.
Després d’aquesta
breu explicació vaig començar a observar la meva família. Tothom ocupava el seu
lloc i ningú feia un pas més del que li tocava fer. Els comentaris eren breus i
no donaven més informació de la que demanaves. Si volies saber alguna cosa
havies de fer un munt de preguntes. Res quedava clar.
