Quines presentacions més boniques!

Dins l'assignatura de Llengua catalana i literatura amb els alumnes de 1r de Batxillerat a l'IES Esteve Terradas de Cornellà de Llobregat vaig fer fer als alumnes una presentació dels poemes "La ciutat llunyana" de Màrius Torres i "Vinyes verdes" de Josep M. de Sagarra.

Aquí en teniu el resultat! Espero que us agradi!

"Les boies" de Joan Vinyoli

Les classes de literatura amb els de 1r de Batxillerat aquest curs estan essent molt pràctiques i és per això que jo també faig les meves provatures.

Així doncs, he fet la meva particular presentació del poema de Joan Vinyoli. Espero que us agradi.

Repensem què fem i com ho volem fer

Us adjunto una presentació que m'ha arribat i que està enfocada al professorat d'anglès però que fàcilment cadascú pot introduir a la seva classe.

Espero que us agradi.

Aprenentatge col·laboratiu. Escola Aula Europea. Sessió 1 from Rosamaria Felip Falcó

La lectura i la literatura a l'aula

Aprofito aquest vídeo per aprofitar per parlar d'un tema del qual en l'última setmana he assistit a dues conferències ("Mediadors i lectors, avui" a càrrec d'Ana Díaz-Plaja i "Per què la lectura literària a l'escola i a l'insitut" a càrrec de Maria Barbal i Pere Martí): la lectura i la literatura a l'aula i tot el que l'envolta.

En totes dues sessions hi ha una coincidència absoluta: el professor ha de fer transmetre entusiasme i interès per la lectura als alumnes. Això vol dir que el docent s'ha de preparar els materials i la lectura per fer-los arribar la passió per llegir. En altres paraules, fer vivencial la lectura i tot el que l'envolta, parlar del llibre, comentar-lo, explicar les vivències que t'ha dut, les impressions... En resum, acompanyar en el procés de la lectura.

Tanmateix, com apunta l'Ana Díaz-Plaja hem de recordar que en la creació dels lectors hi intervé l'educació formal i l'educació no-formal. I aquest apunt de l'educació no-formal també cal tenir-lo present perquè per molt que ho intentem, les lectures que obliguem a llegir cada any potser no interessen a aquell alumne que ves per on en un altre àmbit de la seva vida algú li ha recomanat un llibre que l'atrapa i el fa lector.

És en l'àmbit no-formal on la mediació entre els lectors és més directa i, de vegades, més influent. Us trameto a Aprenentatge formal o informal, aquesta és la qüestió? d'Olga Esteve i Joan-Tomàs Pujolà que van representar a  II Jornades d’Aprenentatge de Llengües: Entorns, Eines i Recursos Didàctics
UAB - Bellaterra, 24 febrer 2011, per plantejar-nos aquest tema.

Reprenent el fil, hem d'aprofitar els recursos que tenim a l'abast per crear lectors i d'aquesta manera hi hagi una interacció entre el text i el lector, que es produeixi una construcció del sentit, com propugna l'estètica de la recepció. Així doncs, aprofitar les adaptacions literàries (defensades per Pere Martí), el cinema, les cançons, els jocs d'ordinador... I poc a poc cada professor/departament/seminari construir la maleta de recursos per treballar la lectura a l'aula.

L'escola i l'institut m'ha d'explicar el procés de la composició escrita, m'ha de presentar obres i autors que desconec, m'ha d'oferir una lectura que em permeti aprofundir en la comprensió i m'ha d'il·luminar la relació de l'art amb la vida, com diu Ana Díaz-Plaja.

I finalment, cal que d'una vegada per totes tant al Grau d'Educació Primària, com al Grau de Filologia Catalana, sense oblidar la Formació Permanent del Professorat hi hagi un apartat específic de didàctica de la llengua i la literatura, on et donin les bases i els recursos inicials per poder transmetre l'amor per la literatura als futurs lectors, i d'aquesta manera seran més rics i, per tant, més crítics i ajudaran a construir una societat millor.

Secrets de família

Quan el meu pare va passar a millor vida tota la família es va reunir i vam haver de decidir on l’enterraríem. Jo, amb divuit anys, no m’havia plantejat d’on l’havíem de col·locar. La meva sorpresa va ser quan a la conversa va aparèixer el nom d’una germana que no en sabia de la seva existència. Jo no m’ho vaig prendre de cap manera, de fet, tant m’era, tampoc la vaig conèixer. Però em va semblar estrany que ningú en digués res.

Així que vam decidir que no era el lloc adequat. No sabia que hi ha un mínim d’anys abans no pots obrir una tomba per posar un altre cos. Vam ocupar un altre nínxol, el d’un avi patern.

Van passar uns quants dies després de l’enterrament i hi havia una pregunta que em ballava pel cap: com és que ningú me n’havia dit res de l’existència d’aquesta germana? Vaig buscar el moment per preguntar-ho a la mare i llavors m’ho va dir: - No te n’havia dit res perquè no en parlem mai, va ser la primera nena que vaig tenir però es va morir al cap d’un mes d’haver nascut. Els pulmons no eren prou grans i no podia respirar bé. Es deia Maria.

Després d’aquesta breu explicació vaig començar a observar la meva família. Tothom ocupava el seu lloc i ningú feia un pas més del que li tocava fer. Els comentaris eren breus i no donaven més informació de la que demanaves. Si volies saber alguna cosa havies de fer un munt de preguntes. Res quedava clar.