Ahir vaig poder veure un programa que vol mostrar la nostra professió des de dins, des de l'òptica del mestre/professor.
En part em va agradar perquè es dóna la paraula a alumnes i mestres en actiu i jubilats. Però també surten personatges coneguts perquè expliquin els seus records d'escola.
Aquests últims no crec que siguin representatius, simplement ajuden a omplir minuts de programa. Potser sí que a algú li agrada saber què en pensen de la seva etapa d'estudiants. Tanmateix he de reconèixer que algun d'ells van fer reflexions interessants: en Toni Soler va dir que creia que hauria pogut ser millor estudiant, així com en Roger Coma. Us hi vau fixar? Tots dos són exalumnes de col·legis concertats. Quina casualitat, oi?
Com he dit abans, es posen cares a aquest col·lectiu que últimament està sent qüestionat per la societat. La majoria de participants coincideixen a definir el mestre amb els mateixos adjectius: vocacional, empàtic, passió, estimar els alumnes, pacient, humil... Els alumnes són els més exigents, fins i tot hi ha la representació de l'alumne d'institut actual: sé si vens a cobrar o a ensenyar, i si vens a cobrar et faré la vida impossible. S'ha mirat de donar veu a alumnes representatius de totes les edats i això s'agraeix, encara que des del meu punt de vista se centra força en la paraula dels alumnes de primària (segurament m'equivoco i està calculat el temps que es dedica a cada etapa).
Per altra banda, hi ha un dubte que després ho parlava a casa. En tot moment es distingeix entre mestre i professor. Quan parla algú al costat apareix aquesta distinció, si és mestre d'una escola o si és professor d'un institut. Per què aquesta distinció? Jo pensava que tots, a infantil, primària i secundària, som mestres. Però potser anava errat i la distinció ha de continuar. A infantil i primària són mestres perquè transmeten valors, eduquen... i a secundària al ser més compartimentat ensenyes una matèria. Però tots eduquem i ensenyem. Fins i tot, a secundària que és quan es forma la persona és on has d'educar més. No ho sé, és complicat.
I finalment un petit apunt de la intervenció de l'Empar Moliner. Abans de començar he de dir que no m'agrada, per com s'expressa, com parla. Però ahir la vaig veure de manera diferent, i a la xerrada que fa a l'institut va mostrar-se tal com és, però va saber transmetre molts coneixements sense que els alumnes ho visquessin com una lliçó magistral. Després quan estava amb el seu exprofessor i parlava ell l'Empar estava amb la mirada abaixada, sí escoltant, però estava nerviosa, tal com es veu en tots els espais on apareix i vaig veure-la amb uns altres ulls.
En resum, un bon programa que espero que aprofundeixi més en aquesta professió tant complexa.
