La nit que és dins del dia. Silvie Rothkovic

Els seus ulls diminuts
soterrats
traginant una tristor
amb la distància de les constel·lacions
acumulada a dins.

----

Totes les ànimes

són flocs de neu.

DOROTHEA LASKY

Vers quina ombra
amb el cos estripat com una ciutat buida
i sostenint el fred
propi

vers quina pau
camino

vers quin aixopluc
quins braços

quan més s'acosta
menys

-----

No podia caminar un metre lluny de la casa
no per la sorra negra
ni pel gos
sinó el buit desarmat per la foscor
de no haver-me sentit la veu
en tot aquest temps vivint
a la part invisible del món.

----

Estàvem a prop d'un mar on mai havíem nedat, que
mai havíem vist. Ens l'imaginàvem cobert d'una llum
única continguda, d'un tacte de llana, el somniàvem.
Vull tornar a llegir tot el que he llegit com si fos nou.
Quanta nit em queda?