Abans de començar cal que faci un apunt: és la meva experiència viscuda i la meva percepció. Segurament no tots els insituts funcionen de la mateixa manera i hi haurà persones que faran de més i de menys.
En principi qualsevol membre del professorat ha de dedicar unes hores de la seva jornada laboral a l'institut a fer guàrdia.
Per una banda hem de distingir les guàrdies d'un membre de l'equip directiu de les que fa el claustre. Generalment l'equip directiu pel gran volum de feina que comporta la vida en un institut (reunions amb diferents sectors, atenció de pares i d'alumnes, rebuda de nous professors...) les guàrdies que fan se les reparteixen entre ells, i bàsicament es redueix a què mentre l'institut obre les portes hi ha d'haver un membre de l'equip directiu.
Per l'altra hi ha les guàrdies que fem la resta de professors. Són aquelles hores que destinem a estar a disposició dels possibles problemes que sorgeixin durant aquella hora. És a dir, si a mi em toca fer guàrdia un dimarts de 9 a 10 hores, doncs 5 MINUTS ABANS miro al full de guàrdia si hi ha alguna suplència d'algun company/a que està malalt o que està en una sortida. Si tothom és a l'aula els altres companys de guàrdia fem una volta pels passadissos per comprovar que tot està correcte i llavors estem a la sala de professors per si algun alumne té algun problema, cal fer una fotocòpia d'última hora, donar guix, acompanyar alumnes al cap d'estudis, donar un cop de mà a un company que té problemes amb algun alumne i que no el pot fer sortir de classe perquè es calmi o vagi a parlar amb el cap d'estudis... Res, ser-hi per resoldre petits problemes.
Oi que no costa tant d'entendre? I és fàcil de fer, no? Doncs resulta que com que en aquest món està fet per estaments el món dels professors no n'és una excepció. I llavors passen coses com que una persona decideix que no cal que es presenti a veure si cal fer alguna cosa perquè ella és més important i el seu temps és molt valuós i decideix dedicar-lo als seus afers; o el que passa d'una manera més freqüent, per no haver d'anar a substituir un company arribo cinc o deu minuts més tard amb l'excusa que estava atenent algun problema i així ja ho fan els altres; o també pot passar que hi hagi dues substitucions i m'agafi el grup més fàcil de "suportar" durant aquella hora sense comentar-ho amb els companys; o que el grup que has de vigilar no tingui feina perquè el professor no ha pogut o se n'ha oblidat i llavors els alumnes et demanin el típic: puc escoltar música? puc anar al pati? puc, puc, puc...; o el tutor que es posa les reunions de pares a les seves hores de guàrdia; o qui es dedica a fer feina a la sala de professors però no respon quan es demana un professor de guàrdia. I així les mil i una possibilitats que us pogueu imaginar.
En fi, que les guàrdies als instituts són un bon moment per palpar de quina pasta estan fets els teus companys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada