Les reunions

Hem d’aprendre a perdre el temps per tal de guanyar-lo.

Rosa Sensat, mestra (el Masnou 1873-Barcelona 1961)


De quin tema parlem avui? Aquesta pregunta posa els pèls de punta. I us preguntareu per què.

En un institut bàsicament hi ha dos tipus de reunions que has d'assistir de manera habitual: la del teu departament/seminari i la de l'equip docent a qui imparteixes classe.

Des del principi de fer substitucions havia pensat que aquests éren els àmbits des d'on es podia treballar pels alumnes i per l'institut. Després de cinc anys i d'haver visitat uns quants instituts puc concloure el que, en línies generals, miraré de resumir.

Les reunions de seminari, n'hi ha de dos tipus:

- Hi ha seminaris/departaments exemplars i que fan una feina per l'institut envejable, que es preocupen pels seus alumnes i sempre estan a punt per ajudar-los.
A més treballen en els temes que el claustre ha decidit treballar i en són portadors d'idees. Aquest tipus de departament és bo perquè es crea un clima de treball i de grup cohesionat.

- N'hi ha que només es reuneixen quan cal, per fer veure davant la inspecció que es treballa. En part ja va bé perquè tens una hora per tu que la dediques a fer feina però per l'altra no hi ha sensació de departament, tothom va a la seva i no es fa cohesió. Ni fa la sensació que es preocupi per la canalla. Això sí, llavors es mira de potenciar l'equip docent.

- I tercer, el departament que es reuneix cada setmana per tractar els temes, que sempre n'hi ha, i tot i que formen un grup no hi ha cap vincle, no hi ha cohesió. En aquest tipus és molt difícil treballar-hi i es nota la fredor de les relacions. Els temes que es tracten es fan per sobre i qui acaba fent la feina és el cap de departament amb la persona que s'hi avé per tal d'ajudar-la.

Pel que fa als equips docents es poden distribuir en dos grans grups:

1. Els que aprofiten les trobades i, a més, quan cal per les qüestions que siguin troben una altra hora per discutir i parlar dels problemes que sorgeixen. Hores constructives on el que interessa és l'alumnat.

2. Hores perdudes on el professorat es dedica a treure el seu gran malestar amb dos o tres alumnes i dels quals es parla tota l'hora i, a més, no es fixen unes línies d'actuació i tot queda igual. La qüestió és petar-la no pas treballar. Algú creu que és el lloc per fer-hi teràpia de grup. En fi, hores perdudes sense cap sentit.

L'ésser humà no és perfecte, i està en constant construcció. El nostre sistema educatiu cada dia està en procés de canvi i construcció, encara que les arrels siguin molt profondes i hi hagi unes metodologies fora de lloc. Les persones que integren aquest col·lectiu, n'hi ha més que menys, que s'estimen aquesta professió i treballen perquè avanci. Però malauradament ens trobem amb gent que posa pals a les rodes i no ajuda a la resta. Cal canviar el sistema perquè no pot ser que hi hagi gent que es comporti com el que tothom pensa que és un funcionari, una persona que no treballa i que només mira de complir l'horari i escapolir-se'n a la mínima.