La vida en un institut

El dia a dia en un institut generalment és agradable. Com a professor compleixes el teu horari, amb els teus grups assignats i les teves hores de guàrdia. Cal afegir les hores de reunions del departament al qual formes part i les de l'equip docent on imparteixes classe.

El contacte diari amb els alumnes fins i tot és gratificant. Et dóna la possibilitat de veure de primera mà com evoluciona la societat (en realitat no pas gaire), com influeixen les modes, la tecnologia... en aquestes personetes que es fan grans i comencen a tenir una visió pròpia de la vida.

Clar, tot això és la visió idílica i a simple vista d'aquesta professió de vegades no gaire valorada. Si gratem una mica veurem que en el dia a dia, grup a grup, matèria a matèria, professor a professor, les coses no són tan perfectes, gratificants, que també n'hi ha, que no tot és de color negre.

Cada dia t'has d'enfrontar a un grup que no saps com et respondrà aquell dia a aquella sessió que t'has preparat, si tots els alumnes hauran fet els deures que vas posar per posar en pràctica els continguts que els vas explicar pacientment i de mil maneres la classe anterior. Potser un dimecres o un divendres per dir un dia qualsevol de la setmana un alumne decideix que ja en té prou i no et vol fer cas. Aquests moments que has d'anar sortejant dia a dia amb els sis grups dels quals ets professor et poden desgastar o depèn de com et poden acabar deprimint. Però també hi ha la part positiva, quan veus que responen als estímuls i et demanen més. Llavors agraeixes l'interès i surts d'aquella classe amb aquell grup content i amb ànims d'anar a lluitar amb el següent grup.

Com a totes les feines hi ha dies bons i dolents, i n'hi ha que per les teves circumstàncies personals fas el que pots i prou i et dius que demà serà millor. No hi estic d'acord perquè hem de donar el màxim quan estem treballant amb persones que estan creixent i formant-se com a futurs ciutadans adults, però sóc del parer que tothom pot tenir un dia dolent, només un de tant en quant.

A mi m'agrada la feina que he escollit, amb els aspectes positius i negatius, i per tant cada dia intento que l'alumnat aprengui, potser menys del que voldria però aprenen.